El bloc d'Antoni Davia

Icon

Un espai per compartir experiències professionals

SMS pel civisme

graffiti

Aquest mes de setembre s’ha posat en marxa un nou servei d’atenció a denuncies sobre actes d’incivisme a través de SMS. L’iniciativa ha tingut cert ressó en els mitjans de comunicació, tal com podeu veure en els enllaços que us adjunto:

LA SEXTA
TV3
LA VANGUARDIA

El projecte es la obertura d’un nou canal de comunicació (SMS) entre els ciutadans i els agents de la Unitat de Civisme de la Guàrdia Urbana, que permeti un apropament del servei a les persones.
Fins al moment, la forma que tenia un ciutadà de comunicar a la Guàrdia Urbana que s’estaba produint un acte d’incivisme era la trucada al servei d’emergències (092 o 112), o bé la presentació (en forma presencial) d’una instància al registre general de l’Ajuntament. La primera opció (092) no es utilitzada pels ciutadans ja que té la connotació de denúncia d’una situació greu o d’alt risc. La segona (instància) implica un desplaçament en horari laborable així com es poc inmmediat.

La solució de SMS permet que gairebé tots els ciutadans (la penetració del servei de mòbil es de més del 90% de la població) tinguin una eina per, de forma discreta, poder ajudar la Guàrdia Urbana a millorar la seva eficiencia, en poder dedicar-se a atendre les denuncies, en comptes de tenir-les també que detectar. Funcionalitats d’aquest tipus ja funcionen a ciutats com Londres, Boston o Chicago, però a Espanya es la primera vegada que s’utilitza aquest canal.

Técnicament el projecte es molt simple. S’han contractat els serveis de la empresa Tempos21 (actualment Atos Origin), que proporciona el servei a través de la seva plataforma de recepció de missatges per a campanyes d’administracions locals. Només cal enviar un SMS al número 5010, seguit de la paraula BDN un espai i el text del missatge. Tempos 21 deriva els missatges cap a una bústia de correu de l’Ajuntament, des d’on es deriva cap als comptes de correu dels agents als quals tenen accés en mobilitat a través de Blackberry. Molt simple. Degut a que el número d’ordres de treball no es massa elevat (entre 10 i 20 al dia) el mateix Outlook serveix per a gestionar l’estat de les ordres a través de carpetes.

Es tracta d’un projecte d’èxit, senzill, un exemple d’aplicació de tecnologia per a millora dels serveis públics que hem de seguir en altres camps.

Per a més informació, podeu accedir al web de l’Ajuntament a través d’aquest banner


Nou servei SMS pel civisme de l'Ajuntament de Badalona

Filed under: Uncategorized

Nova plataforma informatica : el projecte necessari

Ara que es estiu, i tenim temps per a reflexionar i poder dedicar una estona a fixar els pensaments, voldria dedicar una estona a parlar sobre el projecte de nova plataforma informàtica que hem engegat .

Aquest projecte consisteix en un re-disseny complert dels sistemes informàtics municipals, fet des dels fonaments i amb un enfoc de mig termini. Defugint dels focs artificials ràpids però que no canvien gairebé res. Construint una infraestructura que permetrà a la ciutat el desenvolupament d’uns serveis públics eficients basats en la utilització intensiva dels sistemes d’informació.

I en que consisteix això de la plataforma? Doncs en evitar comprar programes informàtics que funcionen de forma independent com si l’Ajuntament fossin moltes petites empreses aïllades (els que cobren tributs, els que gestionen l’urbanisme, els que gestionen les instal·lacions esportives). Aplicacions que no es parlen entre elles i motiven multitud d’errors i ineficiències en la prestació dels serveis.

En comptes d’això, adquirim en un mateix lot tots els elements comuns, i a partir d’ells fem que les aplicacions s’adaptin a aquests productes. Veiem quins son aquests elements comuns:

Bases de dades - s’unificarà la informació que tenen els diferents programes informàtics en una única base de dades, el que permetrà tenir una visió global de la gestió de la ciutat, així com evitar errors que es traslladen a la gestió en forma d’ineficiències.

Servidors - s’ha seleccionat la tecnologia UNIX de SUN Microsystems (Solaris) sobre processadors UltraSparc com a base per a tots els servidors de l’Ajuntament. Això permet una fiabilitat dels sistemes molt elevada. Tots els sistemes crítics estan en alta disponibilitat (doblats).

Sistema de disc únic – totes les dades es troben en un únic sistema de disc dur (una SAN, en l’argot), amb capacitat de 20 TB, tot amb redundància. Això dona seguretat pel que fa a la conservació de les dades municipals. El sistema de còpia a cintes permetrà no haver de parar els sistemes per poder oferir un servei al web 7×24x365.

Portal web - l’Ajuntament no ha de tenir un portal web per a cada departament, sinó un únic site en el que es pugui integrar tota la informació de les diferents àrees. En un futur s’integraran en aquest portal tots els webs municipals. Això permetrà un estalvi de costos i una millora molt important de les funcionalitats. Els ciutadans podran accedir a tota la informació i als serveis en un únic punt d’Internet.

Gestor documental – tots els documents quedaran emmagatzemats en una única base de dades documental. Això permetrà eliminar grans quantitats de paper, oferir accés als ciutadans als seus documents des de Internet, reduir dràsticament el temps necessari per accedir a un document i minimitzar el risc de pèrdua.

Gestor de processos (BPM) – una eina molt avançada que permet automatitzar part dels processos municipals. Aquest element es la clau de l’administració electrònica. Es una mena de robot que reb peticions, les analitza, pren decisions i envia als registres departamentals cada tipus de sol·licitud. Ens permetrà per exemple obtenir un volant d’empadronament o pagar un tribut des d’Internet sense intervenció de cap funcionari. Rebrà totes les instàncies i les dirigirà als departaments corresponents-

Bus d’integració – es un sistema que permet connectar l’Ajuntament amb les altres administracions que tenen dades dels ciutadans, tals com la DGT o  l’Agència Tributària, i que ens permet utilitzar eines informàtiques comunes com els sistemes de certificació digital de la AOC (Administració Oberta de Catalunya). Es una peça d’aquelles que no es veuen però que resulten clau pel bon funcionament.

Gestió de la seguretat - els ajuntaments son entitats que treballen amb dades de persones, moltes dades i d’un nivell de privacitat molt elevat. Gestionar amb molt respecte totes aquestes dades i assegurar el dret dels ciutadans a que la seva privacitat sigui respectada ha de ser una prioritat. El sistema de gestió de la seguretat basat en la targeta d’empleat amb certificat digital permet evitar l’accés indegut a les dades, substituint el vulnerable sistema de passwords. Tanmateix, serà la base per a la signatura digital de documents, el que permetrà agilitzar els tràmits municipals i reduïr el paper necessari en els processos.

Intranet - actualment els treballadors municipals tenen diferents llocs on accedir a les aplicacions informàtiques (prop de 1000 programes), així com a la informació que necessiten per desenvolupar la seva funció. La Intranet municipal es un portal web on s’organitzen els recursos a disposició dels treballadors municipals, i es el punt de contacte entre la organització interna i el nou portal web d’Internet.

Sistema de generació d’informes (BI) - es una eina especialitzada en la automatització de la generació d’informes per a la gestió. Permet generar informes a partir de dades que provenen de diferents fonts, donant una visió global de la realitat de la gestió municipal. Es una eina que ha de millorar la gestió dels serveis.

Algú s’imagina començar un edifici sense posar-hi fonaments? Algú pot imaginar un sistema informàtic que estigués composat per 7 o 8 programes independents on cadascún d’ells duplica tot el que hem descrit anteriorment? I amb diferents fabricants, pel que la comunicació entre els programes seria ingovernable (l’infern de la integració dels sistemes, en l’argot).

La temptació d’anar comprant programes per a fer contents als departaments i amagar les deficiències posteriors derivades del mal disseny del sistema es gran. Fem contents a tots a curt termini a tothom i els passem les responsabilitats. Al final, li comprem a cada àrea el que volia, no? Com ens ho han de criticar?

En els projectes s’han de  començar les coses bé, pels fonaments. Es un procés més lent, però també més responsable. I hi estem aplicant la millor tecnologia possible, amb productes innovadors (serem una de les primeres referències europees de la plataforma Oracle Fussion Middleware 11g, el nostre projecte es supervisa des de Oracle Europa), amb uns costos molt continguts.

En propers posts us anirem explicant la experiència amb els diferents elements, i com anem construint aquest edifici.

Filed under: Uncategorized

Software lliure? Si, pero per a residencials

Software lliure?

Si, però amb mesura. Sota el meu punt de vista, el software lliure té un lloc que ocupar en el mon. No té sentit que un usuari residencial tingui que pagar 150 € per una llicència d’Office, quan es un estàndard que li ve impossat. Es un impost revolucionari que el condiciona a relacionar-se amb l’administració, amb altres empreses, amb altres persones. El meu més rotund NO a aquesta imposició. 

I copiar-lo, utilitzar-lo de forma no regulada, com fa la major part de la gent (amb la permisitivitat de Microsoft), relega a gran part de la humanitat a una situació d’il·legalitat? Estem creant un entorn on la major part de les persones som pirates, proscrits? NO ROTUND. 

Sota aquests punts de vista, crec que hem d’apostar per un sw lliure a nivell d’usuari. Es un bé comú.

Ara bé : té això sentit en els entorns empresarials? Una empresa, té com a objectius guanyar diners, i per aconseguir-ho, adquireix recursos al mercat (immobles, contracta persones, compra mobles,  maquinària, etc…). Per que el SW ha de tenir una altre consideració? 

El desenvolupament del SW empresarial requereix grans inversions de temps, que en ocasions nomès poden rendabilitzar les grans corporacions, un grup reduit d’empreses. I això va en benefici de les empreses. Per que no haurien de pagar per aquestes millores en els seus sistemes productius?

 

La meva conclusió es que SW lliure sí, pero per a residencials. Les empreses crec que haurien de pagar el seu SW.

Filed under: Uncategorized

Més TIC a les escoles ?

Si volem un pais més competitiu, que pugui sobreviure en un entorn global, hem de canviar radicalment l’enfoc dels estudis dels nostres fills? Hem de posar focus en la universitat a les matèries que faran sostenible la nostra societat?

Haurien els nostres fills estudiar el 25% del seu temps en anglès?

Qualsevol nen de 10 anys hauria de ser competent en informàtica, capaç de re-instalar el windows en el seu PC, de fer un full excel complex, de generar-se un blog o un petit portal? No es tan complexe.

El salt que la tecnologia esta produint a la societat es d’una amplitud tal , i la exigència de capacitació en aquest sentit tan rellevant, que la competència dels nostres joves en aquest camp passarà ser un punt clau per a la competitivitat i subsistència del pais. Els indis ja ho han entés, i tenen ciutats on la tecnologia es viu en aquesta línia (Bangalore).

A que esperem?

Filed under: Uncategorized

La informatica questionada com a carrera

En els darrers dies hem pogut veure com s’ha generat una polèmica sobre la possibilitat de que Informàtica desaparegui com a titulació universitaria, amb l’argument de que es tracta d’una disciplina transversal.

Més enllà de la normal preocupació que una afirmació com aquesta pot generar entre el colectiu de persones que ens guanyem la vida fent informàtica, jo crec que hi ha un fons de certa raó en el argument, tot i que tinc els mes dubtes sobre si els legisladors comprenen l’abast del canvi que seria necessari realitzar. Algunes idees al respecte:

* Es cert que la informàtica ha passat a ser una disciplina necessària per a qualsevol persona en gairebé qualsevol ámbit. Jo trobaría normal que en els plans d’estudis de les diferents carreres s’inclogui una forta càrrega d’informàtica aplicada a cada professió, ja que es una llàstima que persones molt preparades per a fer una feina es trobin limitades per desconèixer el funcionament de les seves eines. Algunes professions com els arquitectes o els enginyers industrials ja comencen a aplicar aquest criteri, incloent la utilització de Autocad o eines de control numèric en els seus plans d’estudis.

* La informàtica ha evolucionat tant en els darrers anys per la via de la simplificació del programari, que actualment es poden formar professionals que amb 3 anys de graus formatius (antigues FP) poden ser capaços d’administrar una xarxa local d’una empresa petita i donar suport d’ofimàtica i petits desenvolupaments en plataformes de mercat. No obstant, cada persona té cada cop més necessitat de compendre el funcionament de les seves eines, pel que fòra necessari que persones sense ni tan sols aquesta formació poguèssin realitzar accions bàsiques de configuració del seu sistema personal.

*No obstant l’anterior, el disseny de sistemes informàtics complexes es una tasca de gran complexitat i una component teòrica molt important, que no es pot desenvolupar si no es per part d’un professional que hagi seguit un itinerari formatiu orientat totalment a la informàtica. Posar a una persona sense la base suficient a treballar en la arquitectura de sistemes es una impudència tal com donar receptes sense ser metge. Es poden enfonsar empreses o fins i tot portar a persones a la presó. La inconsciència de no entendre que son els models de dades i entendre que aquests conformen la realitat de la situació de la empresa o organisme, pot comportar que es deformi aquesta realitat amb conseqüències imprevisibles.

*Es cert que la amplitud actual del sector de la informàtica fa que no hi hagi capacitat per a que cap persona sigui capaç d’assimilar totes les seves branques. De fet, s’esta tendint a que hi hagi personal informàtic especialitzat en programes (SAP, Siebel, BBDD Oracle, etc…), molts cops en determinats entorns de negoci. Aquestes persones acaben aprenent el necessari del negoci on treballen, i essent informàtic-economista, o informàtic-enginyer, o informàtic-sector farmàcia. En aquesta situació tindria sentit que fos el professional del sector el que aprenguès la informàtica suficient per poder liderar els propis projectes, d´una forma més propera al seu negoci.

En la meva opinió, eliminar determinades titulacións informàtiques es una acció que nomès es pot desenvolupar un cop les altres titulacions hagin aportat promocions de persones amb la base suficient per a no crear un caos per falta de know-how. I tinc molts dubtes de que les facultats de psicologia, medicina, economia, dret, etc.. decideixin incorporar al seus plans d’estudis i al seu personal docent una càrrega potent d’informàtica.

Un advocat que sàpiga implantar un gestor documental amb signatura electrònica? Al meu parer seria fantàstic!!  Però sincerament no ho veig.

Crec que la iniciativa d’eliminar aquestes titulacions es un error greu, una acció poc planificada i feta des del desconeixement de la realitat del treball a les empreses.

Filed under: Uncategorized , ,

Comptador de visites

Contatori per sitocontadores web

L’autor

Soc Enginyer en Telecomunicacions i PDD per IESE. Actualment treballo com a Cap del Servei d'Informàtica de l'Ajuntament de Badalona, i anteriorment he treballat en posicions de responsabilitat a Caprabo, Grup Auna i l'Ajuntament de Barcelona.

Col·labora amb el civisme a Badalona